Divendres, 12 de juliol Sant Domènec, 22.30 h
Munadjat Yulchieva (Uzbekistan)
Munadjat Yulchieva, cantant Malikakhon Ziyayeva, dotar Shawqat Mirzâev, rubâb Nodir Alikulov, dâyera Programa: La cantant més popular del poble ouzbek en la interpretació de l'art del ghazal

L'Àsia Central ha estat durant mil.lenis un gresol de cultures en el que s´han succeït tots els pobles, o s´han associat per tal de crear prestigioses civilitzacions. Totes les èpoques i totes les dinasties han deixat proves d´una vida artística refinada, particularment pel que fa a la música i la dansa. Durant més de cinc segles, fins a la revolució soviètica, les corts de Bukhara i de Khiva van brillar per la seva activitat musical; per fortuna, la música tradicional ha romàs viva fins avui. És precisament en l´òrbita de la rica tradició persa on també s´ha format la música dels pobles de l´Àsia Central, entre els que es troben els uzbeks. En aquestes cultures, inclosa la persa, la música clàssica no s´ha transmès per partitures escrites sinó que s´ha heretat per transmissió oral de pares a fills, de mestres a alumnes. Efectivament, la música de l´Àsia Central s´ha conservat durant tant temps perquè mai no s´ha deixat de tocar: a través de les generacions, ha estat una música viva que no ha calgut rescatar de l´oblit. L´herència clàssica d´aquestes tradicions musicals consisteix en un conjunt de col.leccions, denominades maqâm, que són cançons i peces instrumentals que els intèrprets (coneguts com bastekâr) poden reproduir tot conferint-les el seu toc personal. No obstant això, també es pot construir, sobre aquestes peces, noves composicions que, si tenen èxit, esdevindran part de la tradició que es transmetrà de pares a fills. Al recital de Munadjat podem conèixer la música de la fèrtil vall de Fergana, a l´est del Uzbekistan, on la tradició ha conservat els maqâm autònoms. Munadjat Yulchieva, nascuda el 1960 en una granja col.lectiva de cotó a la vall de Fergana, començà a cantar escoltant la ràdio i la televisió. Aviat es van evidenciar les seves extraordinàries qualitats. Avui en dia pertany a la gran tradició clàssica d´Uzbekistan, amb un repertori centrat en el maqâm uzbek, poemes i cançons dels segles XIII, XIV i XV, als que ha incorporat les bases d´un nou estil. Cantant fora del comú, Munadjat Yulchieva pertany a la tradició clàssica d´Uzbekistan, que ella ha contribuït a renovar gràcies al seu talent excepcional. La seva reputació, avui en dia sòlidament establerta, es basa en un timbre i una tessitura d´entonació àmplia i potent que utilitza els colors i ombres, les cadències de la seva veu per a expressar un subtil dolor íntim. Els seus alts vellutats, suntuosos, acompanyen el to malenconiós dels seus poemes. Pel que fa al seu repertori, centrat en els poemes i cançons clàssics, s´inscriuen en la més pura tradició del maqâm uzbek i li imposen les bases d´un nou estil. La seva veu, juntament amb la seva presència senzilla i fascinant, ens transporta -com una catifa voladora- als confins de l´Àsia Central, acompanyada d´un petit conjunt instrumental dirigit pel seu mestre, l’intèrpret de llaüt Shawqat Mirzaev. Junts ens prometen l´embriaguesa d´un moment absolutament sublim. Els instruments musicals Per a remontar-nos als orígens del llaüt, base de quasi tots els instruments de corda actuals, hem de viatjar en el temps fins a fa quatre mil anys, en direcció a Orient. N´hi havia de tots tipus, el rubâb i el ghidjâk, per exemple, són llaüts amb arqueta (una barreja de violí i llaüt), mentre que el dôtar i el târ, en canvi, tenen un mànec llarg i dues cordes pinçades a l´estil de la guitarra. A les arpes no els cal mànec, ja que cada corda està preparada per a donar una nota diferent segons la seva llargada. Si féssim el mateix viatge en el temps, en aquest cas, trobaríem el tchang, arpa d´antiquíssim origen persa que s´ha estès per tota l´Àsia. Finalment, pel que fa a la percussió, trobem en la nostra visita al passat el doïra, un tambor molt utilitzat als països islàmics i que també s´anomena daff o târ, com el llaüt.